Valira

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bəˈɫi.ɾə/, balear /vəˈɫi.ɾə/
Occidental:	nord-occidental /baˈɫi.ɾa/
	valencià /vaˈɫi.ɾa/, /baˈɫi.ɾa/

• Rimes: -iɾa
• Etimologia: Del llatí Valeria ‎(«Valèria»), com a propietat d’una família romana. S’ha relacionat també amb l’arrel ibèrica bai ‎(, «riu»).

Nom propi

Valira f.

1. Riu principal d’Andorra afluent del Segre.

Notes

Tradicionalment femení s’usa també amb l’article masculí o bé sense article: la Valira, el Valira, Valira.

Miscel·lània

• Síl·labes: Va·li·ra (3)
• Anagrama: avilar

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DCVB, GEC