abalance

Potser volíeu: abalancé

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: occidental /a.βaˈɫan.se/
• Homòfon: avalant-se

Verb

abalance

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de abalançar.

   Forma valenciana: [jo] abalanço, abalance, abalanç o abalanci.

2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb abalançar.

   [Que jo] abalanci o abalance.

3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb abalançar.

   [Que ell/ella/vostè] abalanci o abalance.

4. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb abalançar.

   Abalanci o abalance [ell/ella/vostè].

Miscel·lània

• Síl·labes: a·ba·lan·ce (4)
• Anagrames: abancale, acabalen