abaronares

Català

Verb

abaronares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de abaronar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb abaronar.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·ba·ro·na·res (5)
• Anagrames: abraonar-se, abraonares, esbraonara, esbraonarà