abellires

Català

Verb

abellires

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de abellir.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb abellir.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·be·lli·res (4)
• Anagrames: abellir-se, alliberes, alliberés, bisellaré