abismares

Català

Verb

abismares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de abismar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb abismar.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·bis·ma·res (4)
• Anagrames: abismar-se, abissarem, abissàrem, abramessi