ablamares

Català

Verb

ablamares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de ablamar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb ablamar.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·bla·ma·res (4)
• Anagrames: ablamar-se, embalaràs