abonires

Català

Verb

abonires

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de abonir.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb abonir.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·bo·ni·res (4)
• Heterograma de 8 lletres (abeinors)
• Anagrames: abonir-se, baronies, enrabios, esbraoni, esbraoní, sobraien