absentau

Català

Verb

absentau

1. (balear, alguerès) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present d'indicatiu de absentar.
2. (balear, alguerès) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperatiu del verb absentar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ab·sen·tau (3)

Català antic

Verb

absentau

1. segona persona plural (vós, vosaltres) del present d'indicatiu de absentar
2. segona persona plural (vós, vosaltres) de l'imperatiu de absentar

Variants

• [1] absentats
• [2] absentats