acimares

Català

Verb

acimares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de acimar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb acimar.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·ci·ma·res (4)
• Anagrames: arcaisme, casaríem, macaries, marcaies, saciarem, saciàrem