acompanyant

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ə.kum.pəˈɲan/
	balear /ə.kom.pəˈɲant/, /ə.kum.pəˈɲant/
Occidental:	nord-occidental /a.kom.paˈɲan/, valencià /a.kom.paˈɲant/

• Rimes: -ant
• Etimologia: Derivat de acompanyar.

Nom

acompanyant m. ‎(plural acompanyants, femení acompanyanta)

1. Persona que acompanya algú.

Notes

En femení només s'usa com a ofici.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: companion ^(en)
• Castellà: acompañante ^(es)
• Francès: accompagnateur ^(fr)
• Gallec: acompañante ^(gl) m. f.
• Italià: accompagnatore ^(it)
• Occità: acompanhaire ^(oc) m., acompanhaira ^(oc) f.

Verb

acompanyant

1. Gerundi del verb acompanyar.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·com·pa·nyant (4)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot