aconhorte

Català

Verb

aconhorte

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de aconhortar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb aconhortar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb aconhortar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb aconhortar.

Variants

• [1] aconhorto, aconhorti, aconhort
• [2] aconhorti
• [3] aconhorti
• [4] aconhorti

Miscel·lània

• Síl·labes: a·con·hor·te (4)