adient

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ə.ðiˈen/
	balear /ə.ðiˈent/, /ə.ðiˈen/
Occidental:	nord-occidental /a.ðiˈen/
	valencià /a.ðiˈent/, /a.ðiˈen/

• Rimes: -ent
• Etimologia: Del verb adir-se.

Adjectiu

adient inv. ‎(plural adients)

1. Que s’adiu, que harmonitza, que és adequat.

Traduccions

Traduccions

• Alemany: angebracht ^(de)
• Anglès: appropriate ^(en)
• Àrab: مُنَاسِب‎ ^(ar)
• Armeni: համապատասխան ^(hy) ‎(hamapataskhan)
• Belarús: адпаве́дны ^(be) ‎(adpavedni)
• Castellà: adecuado ^(es)
• Coreà: 적절하다 ^(ko) ‎(jeokjeolhada)
• Eslovè: ustrézen ^(sl)
• Esperanto: konvena ^(eo)
• Finès: sopiva ^(fi)
• Francès: approprié ^(fr), idoine ^(fr)
• Gallec: apropiado ^(gl)
• Gal·lès: priodol ^(cy)
• Grec: κατάλληλος ^(el) ‎(katàl·lilos)
• Grec antic: ἱκανός ^(grc) ‎(hikanós)
• Hongarès: megfelelő ^(hu)
• Italià: apposito ^(it)
• Japonès: 適切 ^(ja)
• Noruec: egnet ^(no)
• Portuguès: apropriado ^(pt)
• Rus: соотве́тствующий ^(ru) ‎(sootvétstvuiusxi)
• Ucraïnès: відпові́дний ^(uk) ‎(vidpovidni)
• Xinès: 適當 ^(zh) ‎(适当, shìdāng)

Verb

adient

1. Gerundi del verb adir-se.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·di·ent (3)
• Heterograma de 6 lletres (adeint)
• Anagrames: atendi, atendí, ideant, tendia

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC