admiro

Potser volíeu: admiró

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: central /ədˈmi.ɾu/, occidental /adˈmi.ɾo/

Verb

admiro

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de admirar.
2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb admirar.
3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb admirar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ad·mi·ro (3)
• Heterograma de 6 lletres (adimor)
• Anagrames: adormi, adormí, amordí, dormia, marido, morida, ordiam

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \aðˈmi.ɾo\

Americà: alt /adˈmi.ɾo/, baix \aðˈmi.ɾo\

• Rimes: -iɾo

Verb

admiro

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb admirar

Miscel·lània

• Síl·labes: ad·mi·ro (3)
• Heterograma de 6 lletres (adimor)
• Anagrames: adormí, dormía, marido, maridó, miador, mirado, mordía, rimado