adone

Potser volíeu: adoné

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: occidental /aˈðo.ne/

Verb

adone

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de adonar.

   Forma valenciana: [jo] m'adono, m'adone, m'adon o m'adoni.

2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb adonar.

   [Que jo] m'adoni o m'adone.

3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb adonar.

   [Que ell/ella/vostè] s'adoni o s'adone.

4. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb adonar.

   Adoni's o adone's [ell/ella/vostè].

Miscel·lània

• Síl·labes: a·do·ne (3)
• Anagrames: anedó, ànode

Italià

• Pronúncia^ⓘ: /aˈdoː.ne/

Nom

adone m. ‎(plural adoni)

1. adonis

Miscel·lània

• Síl·labes: a·dó·ne (3)