adversa

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ədˈbɛr.sə/, balear /əbˈvɛɾ.sə/
Occidental:	nord-occidental /adˈbɛr.sa/
	valencià /adˈvɛɾ.sa/, /adˈbɛɾ.sɛ/

• Rimes: -ɛɾsa

Adjectiu

adversa f. ‎(plural adverses)

1. Forma femenina de advers.

Miscel·lània

• Síl·labes: ad·ver·sa (3)
• Anagrames: adveràs, varades, vedaràs, versada

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \aðˈβeɾ.sa\

Americà: alt \adˈβeɾ.s(a)\, baix \aðˈβeɾ.sa\

• Rimes: -eɾsa

Adjectiu

adversa f. ‎(plural adversas)

1. forma femenina de adverso

Miscel·lània

• Síl·labes: ad·ver·sa (3)
• Anagrames: adarves, adveras, adverás, desvara, desvará, esvarad, vaderas, vedaras, vedarás, versada

Esperanto

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /adˈver.sa/

Adjectiu

adversa ‎(plural adversaj, acusatiu adversan, plural acusatiu adversajn)

1. advers

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /adˈwɛr.sa/, /adˈwɛr.saː/

Adjectiu

adversa

1. nominatiu femení singular de adversus
2. nominatiu neutre plural de adversus
3. vocatiu femení singular de adversus
4. vocatiu neutre plural de adversus
5. acusatiu neutre plural de adversus

adversā

1. ablatiu femení singular de adversus