afartes

Potser volíeu: afartés

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əˈfar.təs/, occidental /aˈfaɾ.tes/
• Rimes: -aɾtes

Verb

afartes

1. Segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de afartar.
2. (occidental, balear) Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb afartar.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·far·tes (3)
• Anagrames: estafar, estrafà