afecte

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əˈfek.tə/ⓘ, balear /əˈfɛk.tə/
Occidental:	/aˈfɛk.te/

• Rimes: -ɛkte
• Homòfons: afecta, efecte
• Etimologia: Del llatí affectus, participi passat del verb afficere ‎(«commogut, dispost»), segle XIX.

Nom

afecte m. ‎(plural afectes)

1. Sentiment que commou l'ànima, especialment l'amor no sexual per una persona.

Sinònims

• adoració, afecció, amistat, amor, consideració, estima, estimació, inclinació, llei, predilecció, tendresa
• afecció, simpatia, tendresa.
• atenció, curiositat, inclinació, interès

Traduccions

Sentiment que commou l'ànima

• Alemany: Zuneigung ^(de) f., Affekt ^(de) m.
• Anglès: affection ^(en)
• Basc: estimu ^(eu), afektu ^(eu)
• Castellà: afecto ^(es)
• Eslovac: zaľúbenie ^(sk) n.
• Esperanto: korinklino ^(eo)
• Francès: affection ^(fr)
• Italià: affetto ^(it) m.
• Llatí: affectus ^(la), benevolentia ^(la)
• Marathi: प्रेम ^(mr) m.
• Occità: afeichon ^(oc)
• Polonès: uczucie ^(pl) n.
• Portuguès: afeto ^(pt) m., afeição ^(pt) f.
• Romanès: afecțiune ^(ro) f.
• Rus: привя́занность ^(ru) f. ‎(priviàzannost)
• Sànscrit: प्रेम ^(sa) m.

Verb

afecte

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de afectar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb afectar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb afectar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb afectar.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·fec·te (3)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• afecte. Diccionari d'educació. Informació cedida per TERMCAT.
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà: afecte