afinares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ə.fiˈna.ɾəs/, occidental /a.fiˈna.ɾes/
• Rimes: -aɾes

Verb

afinares

1. Segona persona del singular (tu) del passat simple de afinar.

   [Tu] afinares o vas/vares afinar.

2. Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb afinar.

   Forma valenciana: [tu] afinessis, afinesses, afinasses, afinassis o afinares.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·fi·na·res (4)
• Anagrames: afinar-se, esnifara, esnifarà, serafina