afines

Potser volíeu: afinés

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əˈfi.nəs/, occidental /aˈfi.nes/
• Rimes: -ines

Verb

afines

1. Segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de afinar.
2. Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb afinar.

   [Que tu] afinis o afines; [tu] no afinis o afines.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·fi·nes (3)
• Heterograma de 6 lletres (aefins)
• Anagrames: faïnes, finesa

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /aˈfi.nes/, meridional /aˈfi.neh/

Americà: alt /aˈfi.n(e)s/, baix /aˈfi.neh/, austral /aˈfi.nes/

• Rimes: -ines

Adjectiu

afines inv. pl.

1. forma plural de afín

Nom

afines m. f. pl.

1. forma plural de afín