agrupen

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əˈɣɾu.pən/, occidental /aˈɣɾu.pen/
• Rimes: -upen

Verb

agrupen

1. Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del present d'indicatiu de agrupar.
2. Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del present de subjuntiu del verb agrupar.

   [Que ells/elles/vostès] agrupin o agrupen.

3. Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperatiu del verb agrupar.

   Agrupin o agrupen [ells/elles/vostès].

Miscel·lània

• Síl·labes: a·gru·pen (3)
• Heterograma de 7 lletres (aegnpru)
• Anagrames: prengau, pruenga, repugna

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional \aˈɣɾu.pen\, meridional \aˈɣɾu.peŋ\

Americà: alt /aˈɡɾu.p(e)n/, baix \aˈɣɾu.peŋ\, austral \aˈɣɾu.pen\

• Rimes: -upen

Verb

agrupen

1. tercera persona del plural (ellos, ellas, ustedes) del present de subjuntiu del verb agrupar

   [Que ells/elles/vostès] agrupin o agrupen.

2. tercera persona del plural (ellos, ellas, ustedes) de l'imperatiu del verb agrupar

   Agrupin o agrupen [ells/elles/vostès].

Miscel·lània

• Síl·labes: a·gru·pen (3)
• Heterograma de 7 lletres (aegnpru)
• Anagrames: pugnare, repugna