aguait

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əˈɣwajt/, occidental /aˈɣwajt/
• Rimes: -ajt

Nom

aguait m. ‎(plural aguaits)

1. Acció d'aguaitar.
2. Parany, emboscada.

Derivats

• estar a l'aguait, estar en observació.

Traduccions

Acció d’aiguatar

• Alemany: Lauer ^(de) f.
• Anglès: surveillance ^(en)
• Castellà: acecho ^(es)
• Francès: guet ^(fr), aguets ^(fr)
• Romanès: pândă ^(ro) f.

Parany, emboscada

• Alemany: Lauer ^(de) f.
• Basc: zelata ^(eu)
• Castellà: asechanza ^(es), celada ^(es)
• Francès: affût ^(fr), embûche ^(fr)
• Italià: agguato ^(it)
• Llatí: insidiae ^(la)
• Occità: agach ^(oc)

Verb

aguait

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de aguaitar.

   Forma amb desinència zero baleàrica i algueresa: [jo] aguaito, aguaite, aguait o aguaiti.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·guait (2)
• Anagrames: agitau, aguiat, aiguat, augita, guaita

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom I, Barcelona, 1864.