alaba

Potser volíeu: alabà, alabá, Àlaba

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əˈɫa.βə/, occidental /aˈɫa.ba/
• Rimes: -aba

Verb

alaba

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de alabar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb alabar.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·la·ba (3)

Basc

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /a.la.ba/
• Àudio: Sant Sebastià ^ⓘ

Nom

alaba anim.

1. filla

Declinació

Nom comú animat -a orgànica Cas Indefinit Singular Plural Absolutiu alaba alaba alabak Ergatiu alabak alabak alabek Datiu alabari alabari alabei Genitiu alabaren alabaren alaben Comitatiu alabarekin alabarekin alabekin Benefactiu alabarentzat alabarentzat alabentzat Instrumental alabaz alabaz alabez Partitiu alabarik - - Prolatiu alabatzat - - Causal alabarengatik alabarengatik alabengatik Locatius Inessiu alabarengan alabarengan alabengan Ablatiu alabarengandik alabarengandik alabengandik Al·latiu alabarengana alabarengana alabengana Terminatiu alabarenganaino alabarenganaino alabenganaino Al·l. direcional alabarenganantz alabarenganantz alabenganantz Gen. locatiu alabarenganako alabarenganako alabenganako

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \aˈla.βa\

Americà: alt /aˈla.ba/, baix \aˈla.βa\

• Rimes: -aba

Verb

alaba

1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb alabar
2. segona persona del singular (tú) de l'imperatiu del verb alabar

Variants

• [2]: (voseo) alabá

Miscel·lània

• Síl·labes: a·la·ba (3)