alfabet

Pronúncia(i): oriental /əɫ.fəˈβɛt/, occidental /aɫ.faˈbet/
Rimes: -ɛt
Etimologia: Del llatí alphabētum, del grec antic ἀλφάβητος ‎(alphábētos), de les dues primeres lletres de l'alfabet grec ἄλφα ‎(álpha, «alfa») i βῆτα ‎(bêta, «beta»), segle XIII.

alfabet m. ‎(plural alfabets)

Conjunt de signes gràfics emprats en l'escriptura d'una llengua, basat en el principi d'assignar un sol signe per a cada so i un sol so per a cada signe.
Conjunt de les lletres en un ordre convencional.

alfabet iconogràfic o ideogràfic - aquell que utilitza símbols per identificar conceptes de forma independent al so de la paraula amb la qual està associada i, de fet, en alguns casos (per exemple en l'alfabet ideogràfic xinès) un mateix ideograma correspon a diferents sons encara que el context i el significat sigui el mateix.
alfabet fonètic o de fonemes - aquell que s'utilitza per identificar la pronúncia de les paraules. Exemple: AFI (alfabet fonètic internacional). O bé alfabet de senyals que utilitza la pronunciació de paraules completes per identificar una sola lletra. Exemple: Alfabet OACI (Organització de l'Aviació Civil Internacional, en anglès ICAO) que utilitza les paraules Alfa, Bravo, Charlie, ... per identificar les lletres A, B, C, ...
alfabet de senyals - aquell que s'utilitza per transmetre informació mitjançant senyals. Exemples: Alfabet morse, alfabet de banderes.

alfabet m. ‎(femení alfabeta, plural masculí alfabets, plural femení alfabetes)

Català