alieno

Potser volíeu: alienò

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ə.ɫiˈɛ.nu/, occidental /a.ɫiˈe.no/
• Rimes: -ɛno

Verb

alieno

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de alienar.

   [Jo] alieno, aliene, alièn o alieni.

2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb alienar.

   [Que jo] alieno, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que jo] alieni o aliene.

3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb alienar.

   [Que ell/ella/vostè] alieno, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que ell/ella/vostè] alieni o aliene.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·li·e·no (4)
• Heterograma de 6 lletres (aeilno)
• Anagrames: alineo, Eloïna, oleïna

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /aˈlje.no/
• Rimes: -eno

Verb

alieno

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb alienar

Italià

Verb

alieno

1. primera persona singular (io) del present d'indicatiu de alienare

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /a.lɪˈeː.noː/
• Etimologia: De aliēnus.

Verb

aliēnō ‎(1a present^?), aliēnās ‎(2a present), aliēnāre ‎(infinitiu), aliēnāvī ‎(perfet), aliēnātum ‎(supí)

1. alienar, jo alieno

Adjectiu

aliēnō

1. datiu masculí singular de aliēnus
2. datiu neutre singular de aliēnus
3. ablatiu masculí singular de aliēnus
4. ablatiu neutre singular de aliēnus