allocaia

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: nord-occidental /a.ʎoˈka.jɛ/, /a.ʎoˈka.je/

Verb

allocaia

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de allocar.

   Forma col·loquial d'alguns parlars nord-occidentals per [jo] m'allocava.

2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de allocar.

   Forma col·loquial d'alguns parlars nord-occidentals per [ell/ella/vostè] s'allocava.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·llo·ca·ia (4)
• Anagrama: acollaia