allocos

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: nord-occidental /aˈʎo.kos/

Verb

allocos

1. Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb allocar.

   Forma col·loquial d'alguns parlars nord-occidentals per [que tu] t'alloquis o t'alloques.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·llo·cos (3)
• Anagrama: acollos