alterc

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Català

  • Pronúncia(i): oriental /əɫˈterk/, occidental /aɫˈteɾk/

Verb

alterc

  1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de altercar.
    Forma amb desinència zero baleàrica i algueresa: [jo] alterco, alterque, alterc o alterqui.

Miscel·lània

  • Síl·labes: al·terc (2)
  • Heterograma de 6 lletres (acelrt)
  • Anagrames: carlet, càrtel, claret, Claret, rectal

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads
Remove ads