altero

Català

Verb

altero

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de alterar.
2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb alterar.
3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb alterar.

Miscel·lània

• Síl·labes: al·te·ro (3)
• Heterograma de 6 lletres (aelort)
• Anagrames: alerto, retola, retolà, tolera, tolerà

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /alˈte.ɾo/
• Rimes: -eɾo

Verb

altero

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb alterar

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈaɫ.tɛ.roː/

Adjectiu

alterō

1. ablatiu masculí singular de alter
2. ablatiu neutre singular de alter

Verb

alterō ‎(1a present^?), alterās ‎(2a present), alterāre ‎(infinitiu), alterāvī ‎(perfet), alterātum ‎(supí)

1. alterar, jo altero