alterqueguessen

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: nord-occidental /aɫ.teɾ.keˈɣe.sen/
• Rimes: -esen

Verb

alterqueguessen

1. Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb altercar.

   Forma col·loquial d'alguns parlars per [ells/elles/vostès] alterquessin, alterquessen, altercassin, altercassen o altercaren.

Miscel·lània

• Síl·labes: al·ter·que·gues·sen (5)