altiu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əɫˈtiw/, occidental /aɫˈtiw/
• Rimes: -iw
• Etimologia: Del llatí altivus, segle XIV.

Adjectiu

altiu m. ‎(femení altiva, plural masculí altius, plural femení altives)

1. El qui tracta els altres amb menyspreu perquè es creu superior a ells.

Sinònims

• superb, arrogant

Antònims

• humil, senzill

Derivats

• altivitat

Traduccions

Traduccions

• Alemany: hochmütig ^(de)
• Anglès: haughty ^(en)
• Castellà: altivo ^(es)
• Francès: sourcilleux ^(fr)
• Italià: altezzoso ^(it)

Verb

altiu

1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de altivar.

Miscel·lània

• Síl·labes: al·tiu (2)
• Anagrames: lituà, lútia, tauli, taulí, túlia

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB