ama

Potser volíeu: amà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈa.mə/, occidental /ˈa.ma/
• Rimes: -ama
• Etimologia: Del romandalusí *amma ‎(«dida»), segle XIV.

Nom

ama f. ‎(plural ames)

1. Forma femenina de amo.
2. dida
3. mestressa
4. Criada principal d'una casa.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: wet nurse ^(en)
• Castellà: ama de cría, dueña ^(es)
• Francès: nourrice ^(fr)
• Italià: balia ^(it)

Verb

ama

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de amar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb amar.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·ma (2)

Català antic

Verb

ama

1. tercera persona singular (él, eyl, ell) del present d'indicatiu de amar
2. segona persona singular (tu) de l'imperatiu de amar

Anglès

• Pronúncia: /ˈɑː.mə/
• Etimologia: Del japonès 海女 ‎(ama).

Nom

ama ‎(plural amas)

1. Submarinista recol·lectora de perles japonesa  tradicional.

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈa.ma/
• Rimes: -ama

Nom

ama f. ‎(plural amas)

1. forma femenina de amo

Compostos i expressions

• ama de llaves

Verb

ama

1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb amar
2. segona persona del singular (tú) de l'imperatiu del verb amar

Variants

• [2]: (voseo) amá

Miscel·lània

• Síl·labes: a·ma (2)

Bolinao

Nom

ama

1. pare

Italià

Verb

ama

1. tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) del present d'indicatiu de amare
2. segona persona singular (tu) de l'imperatiu de amare