amaniren

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ə.məˈni.ɾən/, occidental /a.maˈni.ɾen/
• Rimes: -iɾen

Verb

amaniren

1. (literari) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del passat simple de amanir.
2. (valencià) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb amanir.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·ma·ni·ren (4)
• Anagrames: amanerin, amarinen, animaren, manarien