amansares

Català

Verb

amansares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de amansar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb amansar.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·man·sa·res (4)
• Anagrames: amarassen, amassaren