amarrira

Potser volíeu: amarrirà

Català

Verb

amarrira

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb amarrir.
2. (valencià) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb amarrir.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·mar·ri·ra (4)
• Anagrames: arraïmar, arrimara, arrimarà, marraria