amarriren

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ə.məˈri.ɾən/, occidental /a.maˈri.ɾen/
• Rimes: -iɾen

Verb

amarriren

1. (literari) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del passat simple de amarrir.
2. (valencià) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb amarrir.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·mar·ri·ren (4)
• Anagrames: arrimaren, marrarien, narraríem