amarrires

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ə.məˈri.ɾəs/, occidental /a.maˈri.ɾes/
• Rimes: -iɾes

Verb

amarrires

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de amarrir.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb amarrir.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·mar·ri·res (4)
• Anagrames: arrimar-se, arrimares, marraries