amigares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ə.miˈɣa.ɾəs/, occidental /a.miˈɣa.ɾes/
• Rimes: -aɾes

Verb

amigares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de amigar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb amigar.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·mi·ga·res (4)
• Anagrames: agremiàs, amagries, amigar-se