amollires

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ə.muˈʎi.ɾəs/
	balear /ə.moˈʎi.ɾəs/, /ə.muˈʎi.ɾəs/
Occidental:	/a.moˈʎi.ɾes/

• Rimes: -iɾes

Verb

amollires

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de amollir.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb amollir.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·mo·lli·res (4)
• Anagrama: sollaríem