amortares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ə.murˈta.ɾəs/
	balear /ə.moɾˈta.ɾəs/, /ə.murˈta.ɾəs/
Occidental:	/a.moɾˈta.ɾes/

• Rimes: -aɾes

Verb

amortares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de amortar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb amortar.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·mor·ta·res (4)
• Anagrames: amorteràs, astorarem, astoràrem, atresoram, mortasaré