amorterares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ə.mur.təˈɾa.ɾəs/
	balear /ə.moɾ.təˈɾa.ɾəs/, /ə.mur.təˈɾa.ɾəs/
Occidental:	/a.moɾ.teˈɾa.ɾes/

• Rimes: -aɾes

Verb

amorterares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de amorterar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb amorterar.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·mor·te·ra·res (5)
• Anagrames: atresorarem, atresoràrem