amortires

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ə.murˈti.ɾəs/
	balear /ə.moɾˈti.ɾəs/, /ə.murˈti.ɾəs/
Occidental:	/a.moɾˈti.ɾes/

• Rimes: -iɾes

Verb

amortires

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de amortir.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb amortir.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·mor·ti·res (4)
• Anagrames: amorteris, esmortira, esmortirà