amuntegue

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Català

Verb

amuntegue

  1. (occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb amuntegar.
  2. (occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb amuntegar.
  3. (occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb amuntegar.

Miscel·lània

  • Síl·labes: a·mun·te·gue (4)
  • Anagrama: augmenteu

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads
Remove ads