ancore

Català

Verb

ancore

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de ancorar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb ancorar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb ancorar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb ancorar.

Miscel·lània

• Síl·labes: an·co·re (3)
• Heterograma de 6 lletres (acenor)
• Anagrames: acoren, careno, Coaner, conrea, conreà, enroca, enrocà, nècora, nocaré, renoca

Italià

• Pronúncia^ⓘ: /ˈaŋ.ko.re/

Nom

ancore f. pl.

1. forma plural de ancora

Miscel·lània

• Síl·labes: àn·co·re (3)
• Heterograma de 6 lletres (acenor)