ancores

Potser volíeu: ancorés, àncores

Català

Verb

ancores

1. Segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de ancorar.
2. (occidental, balear) Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb ancorar.

Miscel·lània

• Síl·labes: an·co·res (3)
• Heterograma de 7 lletres (acenors)
• Anagrames: carones, conreàs, coreans, enrocàs, enrosca, enroscà, necrosa, necrosà, nocares, oscaren, rosenca