animares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ə.niˈma.ɾəs/, occidental /a.niˈma.ɾes/
• Rimes: -aɾes

Verb

animares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de animar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb animar.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·ni·ma·res (4)
• Anagrames: amaneris, amanir-se, amanires, amansiré, amarines, amarinés, animar-se, anisarem, anisàrem, ansaríem, manaries, samarien, sanaríem