anomeneguesses

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: nord-occidental /a.no.me.neˈɣe.ses/
• Rimes: -eses

Verb

anomeneguesses

1. Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb anomenar.

   Forma col·loquial d'alguns parlars per [tu] anomenessis, anomenesses, anomenassis, anomenasses o anomenares.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·no·me·ne·gues·ses (6)