anomenes

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads
Potser volíeu: anomenés

Català

Oriental: central /ə.nuˈmɛ.nəs/
balear /ə.noˈmə.nəs/, /ə.nuˈmɛ.nəs/
Occidental: /a.noˈme.nes/

Verb

anomenes

  1. Segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de anomenar.
  2. Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb anomenar.
    [Que tu] anomenis o anomenes; [tu] no anomenis o anomenes.

Miscel·lània

  • Síl·labes: a·no·me·nes (4)
  • Anagrama: anemones
Remove ads

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads