anomeneu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ə.nu.məˈnɛw/
	balear /ə.no.məˈnəw/, /ə.nu.məˈnɛw/
Occidental:	/a.no.meˈnew/

• Rimes: -ɛw

Verb

anomeneu

1. Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present d'indicatiu de anomenar.

   [Vosaltres/vós] anomeneu o anomenau.

2. Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present de subjuntiu del verb anomenar.

   [Que vosaltres/vós] anomeneu.

3. Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperatiu del verb anomenar.

   Anomeneu o anomenau [vosaltres/vós].

Sinònims

• anomenegueu, forma col·loquial pel subjuntiu.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·no·me·neu (4)