anoto

Català

Verb

anoto

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de anotar.
2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb anotar.
3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb anotar.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·no·to (3)

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /aˈno.to/

Americà: alt /aˈno.t(o)/, baix /aˈno.to/

• Rimes: -oto

Verb

anoto

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb anotar