Potser volíeu: ansò Català Verb anso Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de ansar. Miscel·lània Síl·labes: an·so (2) Anagrames: naos, nosa, sano, sona, sonà Italià Verb anso primera persona singular (io) del present d'indicatiu de ansareWikiwand - on Seamless Wikipedia browsing. On steroids.Remove ads